Òstia Puta!!
cotxes i cap a Centelles,on arribat i deixant els cotxes,ens hem endinsat al bosc deixant la casa de colònies.
Arribat a les roques,ens hem posat el casc i l'arnés.
Ei,pipol!!!
Ha estat aquest cap de setmana 22-23,anant amb la colla castellera de Caldes fins al Mas Banyeres de Centelles,per fer la Via Ferrada Les Baumes Corcades.
Que entre anar a dormir tardíssim, i haver-me de llevar tope d'hora, havent dormit tres hores escasses si arriben, que he sortit fins a Caldes.
Amb tots hem agafat els
El Valent i jo
Els Esperits
Pont Llarg de la Via Ferrada de Les Baumes Corcades
On començant a pujar aquells graons metàl·lics enganxats a les roques,tota l'estona assegurats amb un o dos arnés,he volgut comprovar la seva efectivitat dues vegades.
Una per aprovar que anaven bé, i l'altre perquè estava cansat.
Em feien mal les mans i volia quedar penjat una estona.
Què diver.
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Arribats al pont,qui diu pont és una estructura metal·lica de 10 centímetres d'ample per 50 metres de llarg o més??
.... No recordo.
Però que "jinyava" molt.
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Amb dos cables d'acer per lligar-te i ajudar-te amb els braços per si les cames et feien "figa".
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Començant a passar el grup un a un,ha sigut quan li ha tocat amb una noia que s'ha quedat clavada al mig del pont.
On la feina ha sigut convèncer-la i desclavar-la perquè no es
quedés allà.
Donant-li ànims i consells,finalment ha passat.
Ara una i ara l'altra,fins que m'ha tocat el torn a mi.
Començant a passar pel pont i arribant al mig,veient el terra a trenta metres mínim,i el pont bellugant-se de mala manera,encara m'he "jinyat" més i se m'han posat per corbata.
Bé,ja els hi duia de bones a primeres.
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Mirant el Montseny i el Pirineu nevat,caminant xino xano, que finalment he arribat a l'altra banda.
Arribats al cim Puigsagordi, la propera vegada provaré l'efectivitat dels cables d'acer del pont.
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
I tornant a la casa de colònies,m'he fotut a dormir.
Em queia de son,i més tard dinar,o al revés.
Arribada la nit,hem començat el "joc de nit".
On ja dins del bosc ens han explicat una llegenda o història de por,del perquè no hi havia vegetació entre els xipresos que ens rodejaven.
Fent els grups de dos en dos,guiant-se per unes espelmes que estaven a terra,les enceses,que li ha tocat el torn a la rondalla.
Ja amb el Pau de 9,10,12 anys??
Caminant pel bosc,hem sortejat a un parell o tres d'esperits que ens volien espantar.
Quan el Pau matxecant-me que:
Jo no tinc por ... jo no tinc por ... etc ....
Ha estat trobant el Joan Moreno i sortejant-lo,que seguint el camí i jo sentint que ens venia al darrera,m'he pensat que ens vindria a sortejar.
Estant el Jordi Roca millor amagat,ens ha sorprès espantant al Pau.
I caient-se aquest de cul a terra,dient:
Òstia puta!!
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
Però...
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
I...
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
He explotat a riure!!
Tant,que sempre que ho explico o em ve a la memòria,em torno a trencar la caixa.
Ahahaha....ahahaha.....ahahaha.....!!
L'endemà ho vàrem recollir tot, i cap a casa.
Em va molar molt la Via Ferrada i trobar-me una cabra salvatge amb la que vaig voler compartir l'esmorzar de mortadel·la amb ella.
Per mi que el deuria haver ensumat.
El que la propera vegada ja portaré guants.
PD: No ser que és pitjor,si morir d'un atac de cor,o de un infart per riure!!
Sort!!!!!
